Hi ha moltes maneres de viatjar; tantes, gairebé, com llocs on anar. Segons Proust, un viatge no consisteix pas a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb nous ulls. De vegades ens lamentem de no tenir prou diners o dies lliures per anar-nos-en de vacances a l’altra punta del món sense adonar-nos que podem marxar molt lluny de casa i alhora no aixecar el cul del sofà.
La literatura, la música i el cinema ens porten més ràpid que un avió a altres països; són una porta oberta a altres llengües, altres cultures, altres ambients.
Quan vaig començar a estudiar italià, viatjava gairebé cada dia a la bota d’Europa llegint, escoltant música i mirant pel·lícules.
Gràcies a l’EOI de Lleida, durant dues setmanes m’hi vaig poder plantar i passejar-m’hi en viu i en directe. No em vaig oblidar d’emportar-m’hi, però, la motxilla que durant tots aquests anys havia omplert de llibres, cançons i pel·lícules (és metafòrica, o sigui que no em pesava gaire). Al meu blog, A zonzo, l’he buidat tota i hi he abocat, a més a més, tot el bagatge tan preuat que vaig adquirir al llarg del viatge.
Espero que us pugui agradar ni que sigui remotament. Per als alumnes de l’EOI de català, italià, anglès i francès us pot ser útil per aprendre la llengua d’una manera diferent, a través de fragments de llibres i pel·lícules emblemàtiques i de grans cançons.
Aquest és el meu blog. Aquí trobareu informació de la meva estada a itàlia.
Itàlia vista, llegida i sentida
Comparteix